L'altra cara de la lluna: Passejant pels infinits íntims

dijous, 28 de febrer del 2008

Passejant pels infinits íntims

.

Per trobar-se,

potser convé

saber-se perdre...
.

7 comentaris:

Ulisses ha dit...: quina frase més profunda...
què sàpigues que m'acabes de fer pensar! ;); 29 de febrer del 2008, a les 0:06
Striper ha dit...: Si tantes vegades ens tenim que perdre per trobarnos.; 29 de febrer del 2008, a les 6:35
Carles Mulet Grimalt ha dit...: ...i així trobar-te en l'altre?; 29 de febrer del 2008, a les 11:42
zel ha dit...: Una veritat com una catedral, ara, no et perdis massa , que potser que triguis tan a trobar-te que ja no et reconeguis!!!!
Petonets!; 29 de febrer del 2008, a les 13:28
vafalungo ha dit...: I tant, no hi ha certeses que no neixin dels dubtes ni es pot guanyar cap guerra sense haver perdut batalles.
B7s!; 29 de febrer del 2008, a les 17:46
Jesús M. Tibau ha dit...: Un lloc ideal per a perdre's, i de retruc trobar-se, és el Delta de l'Ebre; 4 de març del 2008, a les 7:51
El veí de dalt ha dit...: Perdoni...la sortida?; 6 de març del 2008, a les 23:07

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)