en aquest mar de rajoletes...
L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
dilluns, 25 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Qui sera l'afortunat...
Mira, ja sé que me'n vaig dels tòpics, però aquest dos em cansen, no sé què m'ha agafat, però em semblen...oportunistes ara? La música, no, però ells...
Petons, bufona!
Jo com l'striper em pregunto qui serà l'afortunat o afortunada que té robats els teus pensaments... .
No sé qui serà, però que et farà fregar el terra sí que ho sé...;-)
aquestes rajoles les tenia un servidor a un pis de solter, quins dies !!!!
Aiss, Strip...
Petonets també per a tu Zel!
Benvolgut Sr. Grifell, els pensaments no es roben... o és que vos teniu vocació de lladre?
Vindrà el majordom del Mister Proper, Veí! jajajaja Per cert, encara et guardo la carpeta... Un petó guapo! ;-)
Té la mà maria, ja se sap que a Reus, sempre hi ha hagut molt bon gust per a les rajoletes... Ah, un secret! jo en tenia on vaig néixer.
Un día, pronto, llegará a su vida, y pasará a otra fase, esa en que no hará otra cosa que pensar, pero esta vez, mirando sus ojitos oscuros, y viendo en ellos, el milagro que les unirá por siempre; así que no se cabrée cuando tenga que limpiar los rajoletes.
Els dos grans....
Sabina i Serrat...per mi, els millors!!!
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada