L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 3 de febrer del 2008

Juguem?

1 desig .............................. terces 1
2 somriures ....................... stnama 2
3 paraules ......................... stnetni 3
4 màns ............................... seiníl 4
5 mirades ............................. seid 5
6 petons ............................... stin 6
7 carícies ......................... semeop 7
8 sospirs ......................... setelojar 8
9 batecs .......................... sojtised 9
10 ... i el cel ..................... sroyne 10

6 comentaris:

Striper ha dit...

Juguem prque esta molt clar al final el cel.Juguem va.

El veí de dalt ha dit...

Em quedo amb la pedreta al 7 i al 9

Striper ha dit...

IMPORTANT PASA PER CASA MEVA.

Jesús M. Tibau ha dit...

El millor és prendre's la vida com un joc, com un regal que ens costa anys desembolicar.

Joana ha dit...

S'ha de mirar de no trepìtjar la ratlla...
La pedreta al 7!
Bona nit wapa!

Carme Fortià ha dit...

Records d'infància en què llançàvem una pedra i somiàvem saltant, trepitjant ratlles i caient al terra...

Records de patis d'escola i dels parcs del barri!