L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
Ja sé que no és dimarts...
4 comentaris:
Sempre agafem el millor cami prque mai sabem on ens hagues portat el cami rebutjat.
Jo sóc de les que agafo molts camins i sovint em perdo... I recula, que no ha sigut res! Petonets
sempre viure !!
Me gusta esta canción Maruxiña, Gracias. Mirando el cartel, yo me decidiría fácil, iría hacia: 4,00, que por lo menos está cerca.
Publica un comentari a l'entrada