L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
Interior
Exterior
Et vull com ets, sense afegits ni llunes,
I notar-te la galta com una mà de gel.
Jordi Coca
6 comentaris:
...Com aquestes notes de piano que es perden per l'aire i tu reculls al vol...
Bona setmana the silver!
M'agrada , m'agrada aixo de tal com ets perque soc com soc.
boniques paraueles del Coca, té bons llibres aquest paio
petons
No, les galtes han de donar-te escalfor, tenir gust de préssec
Tan de bo tots sabéssim dur aquest desig a terme, més aviat és un bon propòsit que costa de complir, l'acceptació...
..buff..m´impressiona la música de Yann tiersen,m´imagino que ja hauràs sentit els altres temes,son fantastics.Et recomano "comptine d´un autre´t" i j´y suis jamais all" les meves preferides.
M´identifico amb Amelie.
felicitats x el teu bloc!!!!
Publica un comentari a l'entrada