L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 22 de novembre del 2007

En sortir d'escola...

Avi...
Què m'has dut per berenar?

Passem per la plaça, va.... sí?

Em tornes a explicar la història del balcó de les roses?


Publicat per the silver blue sea a les 0:35

3 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Hola, Mar, sóc en Lluís. M'ha causat molt bona impressió el teu blog, tot i que hi tornaré per mirar-lo amb més deteniment. M'ha agradat trobar-hi Baudelaire, per exemple. I m'ha sorprès veure als universos paral·lels que hi tens Relats en català. Jo allà hi vaig publicant coses. M'hi podràs trobar sota el nom artístic de lluisba, i així també em podràs comentar.
Una abraçada

23 de novembre del 2007, a les 3:46
Jo Mateixa ha dit...

Quins records oi??, mantinguel's tant vius com et sigui possible, però sense que t'ofeguin d'angoixa, t'ho dic per experiència.

Una abraçada ben gran i dolça.

23 de novembre del 2007, a les 10:13
the silver blue sea ha dit...

Lluís: jo també tinc coses a Relats en Català. Un petó.

Jo mateixa: Gràcies Txell, maca.
Una altra abraçada per a tu.

23 de novembre del 2007, a les 22:44

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•