Avi...
L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
dijous, 22 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hola, Mar, sóc en Lluís. M'ha causat molt bona impressió el teu blog, tot i que hi tornaré per mirar-lo amb més deteniment. M'ha agradat trobar-hi Baudelaire, per exemple. I m'ha sorprès veure als universos paral·lels que hi tens Relats en català. Jo allà hi vaig publicant coses. M'hi podràs trobar sota el nom artístic de lluisba, i així també em podràs comentar.
Una abraçada
Quins records oi??, mantinguel's tant vius com et sigui possible, però sense que t'ofeguin d'angoixa, t'ho dic per experiència.
Una abraçada ben gran i dolça.
Lluís: jo també tinc coses a Relats en Català. Un petó.
Jo mateixa: Gràcies Txell, maca.
Una altra abraçada per a tu.
Publica un comentari a l'entrada