L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 22 de novembre de 2007

En sortir d'escola...

Avi...
Què m'has dut per berenar?

Passem per la plaça, va.... sí?

Em tornes a explicar la història del balcó de les roses?


3 comentaris:

lluis ha dit...

Hola, Mar, sóc en Lluís. M'ha causat molt bona impressió el teu blog, tot i que hi tornaré per mirar-lo amb més deteniment. M'ha agradat trobar-hi Baudelaire, per exemple. I m'ha sorprès veure als universos paral·lels que hi tens Relats en català. Jo allà hi vaig publicant coses. M'hi podràs trobar sota el nom artístic de lluisba, i així també em podràs comentar.
Una abraçada

Jo Mateixa ha dit...

Quins records oi??, mantinguel's tant vius com et sigui possible, però sense que t'ofeguin d'angoixa, t'ho dic per experiència.

Una abraçada ben gran i dolça.

the silver blue sea ha dit...

Lluís: jo també tinc coses a Relats en Català. Un petó.

Jo mateixa: Gràcies Txell, maca.
Una altra abraçada per a tu.