L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 26 de juliol del 2007

Albirar horitzons de la mar estant...

Imaginaré...
que abandono
només aquesta nit
qualsevol desig
de tú en mi,
de mi en tú.
Ho pensaré
serenament,
com si no sabés
que tant te fa,
com qui mira
allunyar-se
l'horitzó,
tant pla.
Mentre dubta
de la geografia
i de sí mateix.


Per a tú J. Perque els teus somnis siguin blaus, sempre més...
Publicat per the silver blue sea a les 18:43

2 comentaris:

gatot ha dit...

mmmm... silver blue sea, és l'horitzó que s'allunya? o és que mai s'hi pot arribar?

potser l'horitzó és la primera ítaca, i el que de veritat paga la pena, és el camí que es fa per arribar-hi.

petons i llepades... horitzontals!

27 de juliol del 2007, a les 23:24
El veí de dalt ha dit...

Blau, ben blau; blues, ben blues... En Drexler et pot ajudar a somiar noves geografies; properes o llunyanes. Sort d'en J.!

29 de juliol del 2007, a les 23:23

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•