L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 26 de juliol de 2007

Albirar horitzons de la mar estant...

Imaginaré...
que abandono
només aquesta nit
qualsevol desig
de tú en mi,
de mi en tú.
Ho pensaré
serenament,
com si no sabés
que tant te fa,
com qui mira
allunyar-se
l'horitzó,
tant pla.
Mentre dubta
de la geografia
i de sí mateix.


Per a tú J. Perque els teus somnis siguin blaus, sempre més...

2 comentaris:

Gatot ha dit...

mmmm... silver blue sea, és l'horitzó que s'allunya? o és que mai s'hi pot arribar?

potser l'horitzó és la primera ítaca, i el que de veritat paga la pena, és el camí que es fa per arribar-hi.

petons i llepades... horitzontals!

El veí de dalt ha dit...

Blau, ben blau; blues, ben blues... En Drexler et pot ajudar a somiar noves geografies; properes o llunyanes. Sort d'en J.!