L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 8 de juliol de 2007

... i em gronxaré en l'abisme

Fa un parell de dies que no visc en mi mateixa (si és que algún cop hi he viscut); em quedo amb la ment en blanc, absorta tot mirant a una mare que ensenya al seu fill a fer globus amb un xiclet, quan escolto cançons i em cauen les llàgrimes sense saber molt bé perque, i no aconsegueixo amortiguar el so de l'ànima, i quan algú m'explica quelcom d'interès, no sóc capaç d'entendre res, ni d'intentar empatitzar com acostumava a fer... és com si el meu cap vulgués unes vacances, i tot el contrari és el que fa el meu cor de fa temps. I sóc capaç d'albergar dins meu tots els estats d'ànim possibles, com si tots ells vulguessin ocupar el lloc número ú, i quan ho aconsegueixen, de seguida s'hi avorreixen, i prefereixen romandre a la filera... esperant... no sé pas què, no sé pas a qui. De vegades n'arriben diversos de cop i se senten millor per que tenen la companyia dels altres, o no s'entenen per que són completament oposats, però quasibé sempre decideixen de mutu acord deixar pas als altres estats anímics que estan esperant, encara, a la filera... i mentrestant, jo segueixo balancejant-me, i lluny hi ha gent que m'observa, però allà estan molt bé perque no vull que ningú varïi el rítme del gronxador, tot i què encara no he après a frenar-lo amb els peus... i que el món no s'aturi per mi quan la meva ànima es gronxa en l'abisme.

3 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Ui, ui, ui,... no saltis de cop o veurem una plantofada de "guinnes". Segur, segur, que saps com posar els peus per anar frenant i marcar tu el ritme...

Joana ha dit...

Qui no s'ha sentit així alguna vegada i més d'una.Quan es barregen molts sentiments alhora no saps si quedar-te o...marxar.Potser només cal gronxar-se...al teu ritme...La vida segueix ...al seu ritme, també!
Una abraçada!

the silver blue sea ha dit...

- Frenar, Veí? jajaja
Petonet rítmic...


- M'has entès molt bé, Joana.
Bon cap de setmana i un petó!