L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

divendres, 20 de juliol del 2007

Per a Tu


A algú a qui m'estimo molt
i que darrerament ho ha estat passant força malament,
però que estic segura que de mica en mica
se li aniran solucionant totes les coses.
Per a tu, doncs, aquesta cançó: ànims i endavant!
Un petó

3 comentaris:

Joana ha dit...

Segur que el que li dius la reconfortarà....Sempre va bé que algú es recordi de tu quan ho passes malament!
Bona setmana The silver blue!

Jo Mateixa ha dit...

Segur, segur, segur que des d'aqui l'hi arriven les teves bones vibracions, n'estic convençuda :-)

Un petonet ben dolç bonica!!!!!

El veí de dalt ha dit...

Tot un manifets, la cançó, eh? A veure si el teu amic sap trobar una nova primavera a través dels quadres i de la pluja!