Junts
un instant
lluny
infinitament
a prop,
tot i res
està
sense
tu
inexorablement
mort, i
a voltes
res
és tot
si
estàs en la
ment
per
recordar-te
eternament.
L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
divendres, 13 de juliol del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Qui t'ho va escriure això?
Ai, Veí... jajaja
Bon cap de setmana i un petó!
Publica un comentari a l'entrada