L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 3 de juny de 2007

Llegeix-me el pensament... vols?







Mmmmm...

6 comentaris:

Ulisses ha dit...

primer de tot: has deixat massa espai entre el post i el comentari.

les imatges m'inspiren que:
pintar l'horitzó és tan placentero com la chocolata desfeta regalimant per l'esquena

PD: segur que no he encertat.
PD2: la imatge de la chocolta regalimant és força sensual XD

the silver blue sea ha dit...

Moltes gràcies Ulisses! No me n'havia adonat de l'excés d'espai. Petonets!

Jo Mateixa ha dit...

Coincideixo amb l'Ulisses, la xocolata regalimant per l'espatlla es d'allò més sensual, més eròtica, més provocativa...quines ganes de passar-hi la llengua nena!!!!! :-)

Joana ha dit...

Potser la vida és plena de colors i sabors ...ara mateix.
Una abraçada dolça i pinzellada!

yrun ha dit...

Ja ho pots dir ja! Mmmmmm!

El veí de dalt ha dit...

M'ha quedat claríssim: posar colors a la vida, un hortizó per encalçar i la xocolata espessa. I si ho és molt, a desfer-la i menjar-se-la a cor què i sobre el cos que puguis. Més missatges?