L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
diumenge, 3 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
primer de tot: has deixat massa espai entre el post i el comentari.
les imatges m'inspiren que:
pintar l'horitzó és tan placentero com la chocolata desfeta regalimant per l'esquena
PD: segur que no he encertat.
PD2: la imatge de la chocolta regalimant és força sensual XD
Moltes gràcies Ulisses! No me n'havia adonat de l'excés d'espai. Petonets!
Coincideixo amb l'Ulisses, la xocolata regalimant per l'espatlla es d'allò més sensual, més eròtica, més provocativa...quines ganes de passar-hi la llengua nena!!!!! :-)
Potser la vida és plena de colors i sabors ...ara mateix.
Una abraçada dolça i pinzellada!
Ja ho pots dir ja! Mmmmmm!
M'ha quedat claríssim: posar colors a la vida, un hortizó per encalçar i la xocolata espessa. I si ho és molt, a desfer-la i menjar-se-la a cor què i sobre el cos que puguis. Més missatges?
Publica un comentari a l'entrada