L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 28 de juny de 2007

Albada en silenci


Hi ha moments a la vida,
que no saps per què saps,
però només ho saps;
hi ha moments a la vida,
ens els que t'aboques a una finestra,
d'amagat, a l'albada,
en despuntar el dia,
quan ningú et veu,
mires la bústia,
tot esperant,
desitjant una carta,
un telegrama,
una trucada,
esperant notícies,
quelcom que t'ompli l'ànima
que sigui la llum del far
que ara no veus
però intueixes
i necessites creure
que fa llum
en algun horitzó
del teu mar.
Hi ha moments a la vida,
on no saber t'angoixa
i alhora t'empeny a la fe
del que espera,
en la feliç ignorància
de l'atzar, i
hi ha moments a la vida,
que sabent-ho tot,
somrius de nou,
calles
i no dius res.

m.

2 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

"Quin tuf epès al tomb d'aquesta albada
d'aigua insistent damunt el llot i el marbre.

Quin delejar memòries perdudes
en embornals de fred i tempesta.

Quin afany de naufragi en golfs voraços
rastre d'ormeigs en el sorral del ventre.

Quin avarar els vaixells en pots nocturns
en resplandors d'ossades submergides.

Quin luxe el crim els dies que fa núvol
la sang del sol en capvesprs boirosos.

Quin balandreig de barca, de crepuscles
d'esperançar mirar-se en altres aigües.

Quin èxode de ser, quin pas furtiu
mor en platges de temps, tan esperades.

Quin desig de no-res, de restar immòbil
de xuclar-me en embuts a l'hora isarda.

Quin record d'amics lluny, de noies rosses de converses al bar, d'estius polsosos."

Josep M. Fulquet Perillosa riba (fragments)

Joana ha dit...

Hi ha moments que només tens per company el silenci. I no desesperis....
Una abraçada!