L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dissabte, 23 de juny de 2007

Una nit a Wien...

Iconòstasi
d'un desig










Je pense à toi, aussi...



Per a tu W...

2 comentaris:

Joana ha dit...

Un excel.lent vi!
Salut! i que sigui un bon record!

El veí de dalt ha dit...

És un poema trencaclosques aquest, eh? En fi, j'aussi pénse à elle.