Albada en silenci

Hi ha moments a la vida,

que no saps per què saps,
però només ho saps;
hi ha moments a la vida,
ens els que t'aboques a una finestra,
d'amagat, a l'albada,
en despuntar el dia,
quan ningú et veu,
mires la bústia,
tot esperant,
desitjant una carta,
un telegrama,
una trucada,
esperant notícies,
quelcom que t'ompli l'ànima
que sigui la llum del far
que ara no veus
però intueixes
i necessites creure
que fa llum
en algun horitzó
del teu mar.
Hi ha moments a la vida,
on no saber t'angoixa
i alhora t'empeny a la fe
del que espera,
en la feliç ignorància
de l'atzar, i
hi ha moments a la vida,
que sabent-ho tot,
somrius de nou,
calles
i no dius res.

m.