Imperi d'una llàgrima

Un somriure no arrela en un desert amarg.

Abandoneu les hores allunyades

o l'esguard vagabund

sota la cendra lleu

dels amors que moriren

com una boca sagnant

a una altra boca,
com els rostres a llurs destins,
com una vida a una altra vida.

Vers un cel innocent,

vora les mans nocturnament germanes,

l'alba creix i suporta

els robins de la sang,

no la trista, sorda esperança.

Deixeu, doncs, a les ombres

llurs seguici,

llur tèrbola mesura,

i hostatgeu el record

en una llàgrima.

Joan Perucho