Ophélie, mort d'aigua

Hamlet - Shakespeare

Diàleg de la sirena i el navegant...

René Magritte

110 aniversari del seu neixement

L'espai de mi

.

.

Vetlla l'espai de mi que et configura
i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.

No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.

Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.

Miquel Martí i Pol

(Avui fa cinc anys que ens va deixar)

Ancora'm a tu, amor...

Matemàtica del desig

Un sms i la ment es desboca

dos sospirs i la pell s'estrem

tres excuses i tot és possible

quatre minuts i les claus al cotxe

cinc semàfors, tots en verd

sis minuts i un somriure

set pensaments descarats

vuit bones intencions, i

nou de molt "dolentes"

deu segons, el primer petó

nou-f, pàrquing soterrani

vuit passes fins a l'ascensor

set plantes que semblen eternes

sis cops que et miro i no

cinc botons a desfer lentament

quatre mans que es desitgen

tres hores dolces i teves

dos amants, la passió

un secret: tu i jo

No vull respirar aire prestat en temps de pròrroga...

... també ploren, sabeu?

... i que els ulls no vegin, les orelles no escoltin, el cos no senti, el cor no estimi, l'endemà no existeixi, el temps s'aturi, els cops s'acabin, ell desaparegui i trobi les paraules que fa tant de temps que busco dins meu...

... i que quan em preguntin què tinc, què em passa, si m'he fet mal, si no em trobo bé, perquè he faltat a classe, perquè no he fet els deures, perquè no estudio, perquè no sé ser com els altres, tingui una resposta, i no calli, com sempre... trobar les paraules, trobar-les; i que no se m'amunteguin a la gola, a l'estómac, a cada blau de la pell.

Avui, m'han abraçat sense saber. Algú m'ha dit que confïi, però em penso que no en sé...

Potser a la pròxima abraçada li diré que sí, que allò que sospita és veritat, que té raó, que només necessito trobar les paraules, però que no sé on són... que si us plau m'ajudi a trobar-les.

I plorarem junts com avui, que no sé molt bé perquè ploravem, però sí... Potser ella plorava perque jo no sé trobar les paraules... potser estava trista, no sé. Per si de cas, demà li tornaré l'abraçada.

Les professores també ploren, sabeu...

Abisme

"Tots caminem pels verals de la literatura: som personatges literaris que volem viure el desequilibri de la insolència i de la vital transgressió per acabar qüestionant-nos quina mena de substància regalima els nostres esperits efímers…

No ens allunyem gaire de tots aquells personatges que llegim i interioritzem i que viuen i manifesten els seus desequilibris i les seves debilitats perquè aquesta és la matèria prima de la humanitat.

Ficció o no ficció, tan se val… Busquem quins són els límits, volem experimentar-los perquè en el fons, tot i que ens horroritza, persisteix la seducció per l’abisme.

El nostre límit som nosaltres mateixos quan volem saber allò que és del tot impossible saber: el risc.
Busquem en les persones la passió, volem guiar-nos per les nostres intuicions, experimentar amb elles perquè en el fons tenim una clara tendència suïcida pel precipici.
Les nostres vides són confuses i contradictòries, plenes d’incoherències que ens aboquen a viure atrapats entre el que som i el que voldríem ser, entre les nostres frustracions i els nostres somnis.

Les nostres emocions ens desequilibren i el nostre raciocini cau als peus de les nostres emocions. La raó sempre acaba sucumbint davant les nostres emocions. Sentiments que generen dubtes… com l’horitzó del mar."

Crypto

(un regal molt especial)

Fragilitat

.

De perquè els vaixell de paper s'enfonsen

quan naveguen, confiats, a mar obert...

De perquè el cor se'm fa miques

quan et penso distant i llunyà.
De perquè les llàgrimes són salades

com aquest mar blau, com la teva pell.

De perquè la fragilitat em fa feble i de plom,

en el teu mar, i m'enfonso, sense remei...

De perquè t'estimo tant i t'entenc tant poc,

i de perquè encara no he après a nedar.

De perquè et perdo i ho sé,

sense ni adonar-me'n que no et tinc.

De perquè ens pensem que ens tenim

malgrat no ens sabem donar.

De perquè no sé confiar,

ni respirar, ni sommiar, ni viure.

(De tot això, necessitava pensar i escriure,

però no ho faré, perque no en sé, perque no puc,

perque els vaixells de paper

són això, "de paper" i fràgils,

i toca que s'enfonsin, com cal...

no que escriguin de matinada,

morts de son i d'enyorança).

Bona nit, amor!

Un petó blau, en vaixell de paper...

Sometime or other...

.

Gràcies per ser-hi ...

Què tinc, Dr.?

Simptomatologia: Insomni, inapetència, eufòria, sensació de felicitat extrema, dificultat de concentració i uns estranys éssers revolotejant en la radiografia que s'adjunta i que altrament acostumen a ser freqüents en aquests casos i no són excessivament preocupants, excepte per les pessigolles que causen en els afectats.

Diagnòstic: enamorament en grau III, letal i crònic.

Tractament: una dosi diària de carinyets, cançons d'amor a discreció, poesia tres cops al dia, passejar vora el mar cada vespre, i controlar els efectes de l'enyor i del desig convenientment, sota la supervisió d'un facultatiu addient.

... i un dia, amor

.

.
Un dia, et preguntaràs moltes coses
i potser et sabrà greu de dir-me-les

Un dia, tocaràs els meus ulls
i sabràs que no són com els teus

Un dia, t'ofegaran les preguntes
i jo estaré amb tu, per nedar junts

Un dia, entendràs que l'amor
no es fa preguntes, ni té respostes

Un dia, volaràs sol/a sense por
i jo seré feliç d'haver-te acompanyat

Un dia, amor...

Autumn leaves

Eva Cassidy

L'àtic

He pujat els graons

pensant-te intens i urgent

passant els dits per la barana

lliscant sobre el forjat

deliciosament fred

com un batec acompassat

pam-pam, pam-pam...

i el silenci dolç del marbre

cremant-me la pell.

Sota l'estora, com sempre

aquella clau que tu i jo sabem

i he entrat, imaginant

que em senties de sota estant

"busca'm i em deixaré trobar"

llegeix-me el pensament

penombra, jazz i olor de vainilla

soroll d'un pany que s'obre

i passes com llepades.

Sempre...

.
[s. XII; del ll. semper, íd.] adv

.

1 En tot temps, en tot el temps passat i

en tot el temps a venir.

2 En qualsevol temps, en qualsevol ocasió.

3 Des de sempre.

4 sempre més En tot el temps a venir.

5 En tot cas.

6 per sempre Sense límit, perpètuament.

PD: Ara ja saps què volia dir-te, amor...

Bufar i fer ampolles...

.

Bufes?

Morta de por...

Essentiel

Aprendre't per a saber-me,
donar-me per a ser

com un cec
llegir-te la pell
i mirar-te l'ànima

per buscar-m'hi
com un boig, es busca...

.

Per a tu...

La maleta

La clínica, d'un temps que era una torre
burgesa als barris alts, manté aquell aire
de parquet encerat i grans magnòlies.
Ha fet l'ingrés al mostrador i espera
que algú la cridi per pujar a la cambra.
Fa molts anys de l'amor, però ella encara
té hissada la bandera de tempesta
en una platja on ja no hi ha ningú.
Pensa en els homes que van estimar-la
i que va rebutjar, per covardia

o per fidelitat. Un d'ells cantava
boleros al Rigat i els més ardents
sempre els hi dedicava amb la mirada.
Cap d'ells no és ara aquí. I ja els amics
són assumptes llunyans, de quan el cos
no era un sòrdid objecte de conversa.
Amb tots en fa un de sol i ballen junts
una nit de la seva joventut,
quan les parelles van anar aturant-se
deixant-los sols al centre de la pista.
Soledat, ja ho és tot: també aquell ball,
la pista sota els focus d'un quiròfan
una nit de postguerra al Rigat.
I la vella maleta que, als seus peus,
d'esma, mentre cavil.la aquestes coses,
acaricia com si fos un gos.

Joan Margarit