L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dissabte, 11 de setembre del 2010

Quelqu'un m'a dit...

.



On trouve parfois son destin
dans le chemin qu'on faisait
pour s'éloigner de lui...


La Fontaine
.

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Una altra citació molt maca i encertada.

Elfreelang ha dit...

Foto i paraules très beau!

el paseante ha dit...

Quina gran veritat.

zel ha dit...

Si, bonic, i ambivalent, no? Hi ha llunyanies desitjades, d'altres forçades...

petó!