L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

divendres, 17 de setembre del 2010

El secret del meu turbant




Dreta dalt la palmera
Un llebeig suau mou el ramatge
Fent de l'adéu a la tristesa un homenatge
Al capadavant, Nàdia
enriallada i juganera


4 comentaris:

zel ha dit...

preciosa, preciosa tu i les paraules i la foto i els principis i..tot el que no dius...

onatge ha dit...

Hi ha un maridatge entre fotografia i paraules..., que no puc afegir-hi res més, per no espatllar-ho.

Des del far una abraçada.
onatge

Elfreelang ha dit...

Preciós!

Joana ha dit...

Un cant a la llibertat. farà de bon llegir-lo!
gràcies...com sempre per les teves paraules