L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimarts, 24 d’agost de 2010

Encara és de nit

.



Encara és de nit
a l'hemisferi dels teus ulls

Habito la fina línia
de ta voluntat

Degota el desig
sobre el mar de seda

Encara és de nit
a les puntes de tes dits

Mon cor llisca
les ones de ta pell

Com un gat
arraulida en ta mirada

Encara és de nit
i el sol ja ens besa


8 comentaris:

fanal blau ha dit...

Una preciositat de poema!

joanfer ha dit...

M'agrada... i molt!! Felicitats! ;)

sargantana ha dit...

molt maco i de una gran sensibilitat, com sempre

petonets

Elvira FR ha dit...

et dic el mateix! bon poema i m'agrada!

onatge ha dit...

Encara és de nit
la lluna ens abraça
miram sense ulleres
només les diòptries del cor...

Encara és de nit
no tinc son, al coixí
només hi tinc somnis
desvetllats per
la teva carícia...

Encara és de nit
i els llavis resten orfes
com si mai no
els haguessis vist...
Tinc set d'aigua de lluna,
però tu no em portes
ni sol ni lluna...

Em perdonaràs la meva interpretació del teu poema, està fet de bon cor sense voler incordiar...

Des del far...
onatge

onatge ha dit...

Em sap greu molestar-te però allà on he escrit "miram" si ho vols canviar hauria de dir "mira'm", coses humanes. Gràcies.

onatge

carles ha dit...

tan subtil com bell.

Carme ha dit...

A mi també m'agrada molt, emoicona i fa sentir intensament.