L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimarts, 31 d’agost de 2010

Conxorxa d'enzes

.


A propòsit d'en Jaume Pros al Sense embuts, i d'en Xavier Sala Martin, coincideixo plenament amb el que hi expressa i em faig alhora preguntes diguem-ne "retòriques" que potser faran reflexionar algú altre.
Perque veja'm, potser si pensem en quin motiu hi pot haver perque qualsevol persona que tingui una llicenciatura d'humanitats i alhora disposi de la titulació de nivell superior (5è curs) d'una Escola Oficial d'Idiomes en l'idioma que sigui (entenguis anglès, francès, alemany, àrab, xinès, rus, etc) l'administració de la Generalitat fa anys que va veure oportú legislar que poden impartir classes d'aquest idioma a tot l'ensenyament secundari, des de l'ESO fins al Batxillerat, excepte el cas de la llengua catalana, és clar. Que per a impartir català s'ha d'haver cursat Filologia Catalana, evident... donat que tot i ser la seva llengua materna o bé ser completament bilingüe i haver cursat estudis universitaris en aquesta llengua, acreditant suficientment que se sap i es domina, fins i tot amb tots els diplomes i títols de la Junta Permanent de Català, es veu que no s'acredita prou que se sap i per tant no es pot ensenyar llengua catalana a l'ensenyament secundari i en canvi sí que es podria ensenyar si es tractés d'un idioma dels anteriorment anomentats.
Consultat per qui us escriu el Síndic de Greuges se li va respondre que es tractava d'un buït administratiu inexplicable i segurament lamentable, però què, i d'això ja en fa deu anys, no s'ha fet absolutament res per esmenar. Així doncs, tenim professorat impartint llengües estrangeres de les quals els alumnes s'han d'examinar a selectivitat i sobradament es demostra cada any el patètic nivell que un estudiant assoleix en competència lingüística i de comunicació en la llengua estrangera que ha cursat durant tota la secundària, i sovint també en la primària, i en canvi, tot i lamentar-nos-en públicament, no es fa res per a millorar-ne la situació.
Els nostres alumnes arriben a la universitat amb un nivell pèssim d'aquelles llengües estrangeres que els obririen portes arreu per a tenir accés a aquest espai europeu amb el que molts s'omplen la boca de fa temps. I ara, això sí, es ve a raure en la situació del tot kafkiana que al professorat universitari, que les competències que se li haurien de valorar en tot cas ,haurien de ser les de la seva àrea de coneixement, se li donarà accés o no a impartir classe en una universitat catalana segons si té o no el malhauradament famós nivell C de català, que sàpiguen vostès, se'ls presuposa assolit a absolutament tots els estudiants que acaben 4rt d'ESO. Per tant, qualsevol que vulgui accedir a fer classe a la universitat a Catalunya i hagi seguit els seus estudis en aquesta comunitat autònoma no tindrà cap mena d'impediment administratiu per a poder fer-ho. Això sí, ai dels que no hagin estudiat aquí, o bé hagin tingut l'agosarament de ser convidats com a experts en la seva àrea de coneixement al nostre país, perque aquests, sí que hauran de demostrar coneixement del català per a poder impartir quelcom en cap universitat pública del país, perque és clar, tots sabem que les privades són una excepció a qualque norma administrativa. Així doncs, tindrem universitats de primer i segon ordre. Unes a les quals el principal mèrit del seu professorat serà conèixer el català i les altres a les quals s'impartirà el coneixement en la llengua que sigui, donat que el que hi van a aprendre els que hi assisteixen és la disciplica en la qual volen excel·lir, i per a això són capaços també de rebre ensenyaments en d'altres llengües del coneixement actual. Perque no ho oblidem mai, Senyors, el coneixement no hauria de tenir fronteretes, que per a això la llengua del coneixement durant molt de temps a Occident fou el llatí.
Un país que pretén formar als seus ciutadans el millor possible en totes les disciplines universitàries actuals el que hauria de procurar és que aquells que en siguin l'alumnat hagin estat preparats suficientment durant la infantesa i l'adolescència per a poder rebre el millor dels ensenyaments possibles sigui en la llengua que sigui i no pas que sàpiguen la seva llengua materna, i si això no és així potser hauriem tots plegats de reflexionar què és el que no rutlla. Perque per més que m'hi esforço no sóc capaç de veure què d'especial té la llengua catalana que necessita ser impartida per un filòleg a l'ensenyament secundari quan l'anglès, el francès, l'alemany o qualsevol altra de les que s'hi ensenyen no han de tenir aquesta prerrogativa i, poden ser impartides per personal docent que s'ha llicenciat en qualque carrera d'humanitats i després s'ha tret el Certificat de nivell superior d'una EOI, quan els que tenen el nivell D de coneixements superiors de llengua catalana, i que els ha atorgat la Junta Permanent de Català, no poden impartir la llengua que han après i demostrat que saben tant administrativa com acadèmicament a tots els nivells possibles actualment. Potser és que a algú va convenir i convé, col·locar tots els filòlegs ben col·locadets, no sigui cas que n'hi hagi d'aturats i algú pugui arribar a pensar que n'hi ha massa, amb capelletes, sants i peanes, i en canvi, molt al contrari, els filòlegs llicenciats en d'altres llengües estrageres no fan mal políticament a ningú. Potser és que ja va bé que els nostres estudiants no sàpiguen un borrall d'anglès o d'alemanys o francès quan se'ls concedeix una beca Erasmus i facin un paper vergonyós quan se'ls fan les proves de nivell a la universitat europea que els ha de rebre en el seu periple forani, això sí, se'ls concedeix el nivell C de català just en acabar l'ESO, tot i què escriguin i s'expressin ben penosament. Bé, de fet potser no tant, donat el nivell lingüístic de la nostra televisió pública, que no deu tenir cap assessor língúístic en plantilla, perque ja se sap, de filòlegs de llengua catalana en manquen molts, que no tenen atur...
Riuria però no és elegant que ho faci i per tant ho deixo a criteri vostre. Perque si m'heu llegit fins a aquí ja us mereixeu una rialleta ni que sigui sardònica. Gràcies i salutacions a tots/es per la paciència i l'amabilitat que us ha permès no perdre el fil. I quan decideixi cursar la meva quarta llicenciatura o el segon doctorat, ja em pensaré si passo la frontereta i miro de rebre el millor ensenyament possible o bé com que no sé prou anglès ni cap altra llengua de coneixement em quedo a casa, això si a renegar en català, of course...

7 comentaris:

zel ha dit...

Bé el dit a la nafra, però... una cosa és aquesta i l'altra que també em preocupa és que acceptem qualsevol expert en quin sigui el tema, encara que exposi en una altra llengua, i en aquest sentit, crec que és exigible per segons qui que es demani un coneixement del català...ui, me'n vaig de tema, em temo...

Clint ha dit...

Primer dir que somric, ja que he arribat aquí.

Ara, d'entrada, estava d'acord, però en el fons, tens raó i no és la manera, no solucionarà res...matar mosques a canonades!

Però bé necessitem alguna polèmica fins arribar al novembre...

Joana ha dit...

Continuem pensant que els de fora són millor en tot i estem equivocats. En el tema d'ESO, em temo que el nivell no és és el mateix del C.hauria de ser-ho però no.
Ànims Silver!

Elvira FR ha dit...

M'ho vaig llegir ahir però no estava gaire lúcida ....hi estic d'acord en algunes coses i en altres no...estic d'acord que és un contrasentit tenir un curs de L'EOI i no exigir filologia anglesa o la que toqui i en el català sí , jo la veritat optaria per exigir a tothom que fes classe de català, de xinés o del que sigui que independentment de títols o estudis ( que no tenen perquè concordar amb les competències i capacitats verbals de cadascú, amb això vull dir que hi ha persones sense titulació que són capaços d'ensenyar a aprendre una llengua molt bé i d'altres que ni amb filologia ni amb EOI ni res no tenen aquesta capacitat de transmetre ni engrescar...) Buf no sé en tot cas haurien d'arreglar tots aquest desajustos.....no sé si he sabut dir el que volia...Per altra banda crec que tothom que és docent a Catalunya sigui en el nivell educatiu que sigui hauria de saber parlar el català correctament o és que no em demanaran a mi un domini de l'anglès si vaig a una universitat anglesa...per molt experta que fos en allò que hi vaig a ensenyar no em deixarien fer classes sense un domini de l'anglès....

zel ha dit...

Torno a ser aquí...em vas fer pensar, i molt, i avui he penjat la meva resposta, ara sí, decididament, el més enze, ell...

Ho sento, hihihi

Rodrigo D. Granados . ha dit...

Hay disposiciones que parecen haber sido tomadas por el enemigo; esta es sólo una de ellas. También he oído las amargas quejas de educadores castellano parlantes, lamentando las trabas que se les presenta para trabajar en algunas comunidades historicas. Esto me lleva a pensar que no se trata de discriminación, sino apenas falta de un criterio lógico para enfrentar uno de nuestros peores problemas, el atraso con respecto a nuestros competidores europeos. No sé cómo se lo montan, pero hacia el norte de Europa es común que la gente se maneje con soltura en dos o tres lenguas, mientras nosotros, apenas podemos con las nuestras. Lamentarse en catalán o jurar en arameo, tiene el mismo resultado si se hace en casa; supongo que el secreto es salir a la plaza pública y montar un buen pollo.

El veí de dalt ha dit...

Vaja, un post reivindicatiu. Va bé de tant en tant...