L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 8 de juliol del 2010

Verdad o atrevimiento

.


No puedo olvidar
que no tengo alas,
que no tengo mar,
vereda ni nada
con que irte a besar.

Miguel Hernández

3 comentaris:

Striper ha dit...

Res d'aixo escuses!

Elfreelang ha dit...

Les dues coses potser?

Unknown ha dit...

M'agrada el Miguel Hernández, l'he redescobert amb en Serrat.

No tenim ales, però no ens calen: si aprenem a ser poble ho tindrem tot, tot, tot.

Una abraçada silverada :-)