L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
dijous, 8 de juliol del 2010
Verdad o atrevimiento
.
No puedo olvidar que no tengo alas, que no tengo mar, vereda ni nada con que irte a besar.
3 comentaris:
Res d'aixo escuses!
Les dues coses potser?
M'agrada el Miguel Hernández, l'he redescobert amb en Serrat.
No tenim ales, però no ens calen: si aprenem a ser poble ho tindrem tot, tot, tot.
Una abraçada silverada :-)
Publica un comentari a l'entrada