L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dissabte, 12 de juny del 2010

sis

.


12 juny

7 comentaris:

zel ha dit...

Jollons, quina foto, bonica, molt, ja m'agradaria ser aquí!

Doncs sí, ànims, però no m'agrada puntuar!!!! Coi! jejeje, sort que procuro posar moltes observacions positives!

Petonassos!

Striper ha dit...

Jp o et deixo sis però sis petons.

Jordi Tudó ha dit...

Foto molt maca, fantàstica i la vista, a on mirava?
La música m'hi ha sobrat, no és pot demanat, oi?

Salut

GURMET ha dit...

Sis bons desitjos per que avui gaudeixis de un bon dia.

onatge ha dit...

És un pont cap a una vida nova? Davant seu el mar del gran viatge. Fins l'horitzó proper... Un pont de sentiments. Una mirada enllà...

Una abraçada des del mar.
onatge

El veí de dalt ha dit...

sís...-tole? o sís...-mica?
A la propera fot, et podries girar?

el paseante ha dit...

Ets enigmàtica. Com que tens 6 comentaris, posaré el setè.