L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 24 de juny de 2010

Solstici

.


.
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,

a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes,

i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.

Dia vindrà que algú beurà a mans plenes

l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol

6 comentaris:

Carme ha dit...

Aquest és un dels meus poemes preferits de Martí Pol. No arribo a saber-me'l de memòria sense cap falla, però gairebé, de tants cops que l'he llegit.

Però el continuo llegint... per reconduir tantes vegades com calgui, tot allò que sigui necessari reconduir i per arribar a creure'm "que cap esforç no cau en terra eixorca."

Malgrat això, ara feia dies que no hi pensava i m'ha vingut molt bé!

Gràcies. Una abraçada.

novesflors ha dit...

Martí i Pol és únic. Cada dia m'agrada més. Sempre pense que ell diu el que a mi m'hauria agradat saber dir poèticament.

Joana ha dit...

Esculpir el temps... no sé si hi ha res més bonic!
Sempre Martí i Pol!
Bona entrada d'estiu Silver!

franax ha dit...

en estos momentos de rara intensidad
viene la poesia
escribir
lo que escapa a nosotros entre
la luna y el sol
entre tierra y el mar
gracias

Striper ha dit...

Meravellos marti i pol.

GURMET ha dit...

Marí i Pol va fer poesia de la vida.