L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dissabte, 8 de maig del 2010

Alors, je sens...

.


Des Yeux Qui Font Baisser Les Miens
Un Rire Qui Se Perd Sur Sa Bouche
Voila Le Portrait Sans Retouche
De L'homme Auguel J'appartiens
Quand Il Me Prend Dans Ses Bras
Il Me Parle Tout Bas
Je Vois La Vie En Rose

.

6 comentaris:

el paseante ha dit...

És bona la foto. La solitud. I la cancó podria ser un poema de Jacques Prévert.

Carme Rosanas ha dit...

Preciosa... sempre m'ha agradat. Jo no la puc deslligar d'Edith Piaf.

Joana ha dit...

Quina pau entrar a casa teva Silver. Sempre amb poques paraules dius molt.
Bon diumenge wapa!

Elfreelang ha dit...

olala meravellous!

Striper ha dit...

Tot pensant en frances m'ha vingut al cap:
http://www.youtube.com/watch?v=WU6Tv4lXw2k

GURMET ha dit...

Recomenat el teu blocper un bon amic ving a saludar-te ens anem veient.