L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimarts, 13 d’abril del 2010

Lectures a l'abisme

.


Ray Klunn

Sobre com esdevenir pacient desatès, històrial mèdic incòmode, bluff informàtic, cau de proves desaparegudes i/o mal interpretades, cúmul de despropòsits del sistema sanitari, víctima del poc tacte i la deshumanització de la professió mèdica..., per a arribar finalment a mortalla, entre la compassió i l'admiració de tothom, deixant romandre en pau les consciències que se'n fan creus de tot plegat, principalment per la perillosa certesa que s'hi intueix.
No apte per a hipocondríacs.


3 comentaris:

Striper ha dit...

Un peto guapa que estic espes, pero petoner.

Elfreelang ha dit...

L'haurem de tastar aquest llibre! gràcies per fer-lo conèixer!

El veí de dalt ha dit...

Espero que tu no ho siguis!