L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 18 d’abril de 2010

paraules carícia

.

.
Exsultavit spiritus meus

in Deo salutari pixo

Quia respexit humilitatem ancillae suae

Magnificat
.

2 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Amén....sempre m'ha agradat l'adagio d'Albinoni.....insuperabile

fanal blau ha dit...

aquest adagio, tot i que m'agrada molt, sempre em fa plorar. Em provoca unes emocions que sense ser del tot tristes, em sacsegen.
És...com una paraula carícia en determinats moments.