L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimarts, 2 de març del 2010

Le retour au calme

.


5 comentaris:

Elfreelang ha dit...

i tant...no hi res més tranquil que una aula buida...i per cert amb els continuats canvis de temps...els adolescents són com a muntanyes russes...

joanfer ha dit...

És cert. La tranquilitat que desprén una aula que es buïda no té preu.
Ara bé, digueu-me "masoca", però a la que passa massa estona... jo els trobo a faltar. ;)

David ha dit...

És quan es buida una aula quan t'adones de la importància del silenci... Salutacions!

fanal blau ha dit...

quan es buiden s'agraeix, però si sempre fóssin buides, demanariem una mica de brogit! :)

el paseante ha dit...

La veritat és que aquesta imatge dona calma. Però un aula sense canalla, deu ser com un jardí sense flors.