L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
És cert. La tranquilitat que desprén una aula que es buïda no té preu. Ara bé, digueu-me "masoca", però a la que passa massa estona... jo els trobo a faltar. ;)
5 comentaris:
i tant...no hi res més tranquil que una aula buida...i per cert amb els continuats canvis de temps...els adolescents són com a muntanyes russes...
És cert. La tranquilitat que desprén una aula que es buïda no té preu.
Ara bé, digueu-me "masoca", però a la que passa massa estona... jo els trobo a faltar. ;)
És quan es buida una aula quan t'adones de la importància del silenci... Salutacions!
quan es buiden s'agraeix, però si sempre fóssin buides, demanariem una mica de brogit! :)
La veritat és que aquesta imatge dona calma. Però un aula sense canalla, deu ser com un jardí sense flors.
Publica un comentari a l'entrada