L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimarts, 28 de juliol del 2009

Pandora

.

... i la moldejà d'argila i li va donar forma,

li atorgà el seu senyidor

i una mentida nià al seu pit.

Temps enllà, ella obrí la capsa

i només hi restà l'esperança.


.
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata...
.
Foll d'una sola metzina...
.

2 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

La clau de l'esperança la tens tu?

el paseante ha dit...

És maco el poema. I també la composició que n'has fet.