L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimarts, 21 de juliol de 2009

Crepusculum

i et penso...

10 comentaris:

novesflors ha dit...

La mar, la llum del crepuscle... és inevitable...

Anònim ha dit...

Esperar-te és pensar-te?

Onze de setembre.
(Onzembre)

Sandra D,Roig ha dit...

jo també tinc un crepuscle que reverbera, però almenys es un crepuscle preciós, senyal que hi ha un bon record.
una abraçada.

La RaTeta Miquey ha dit...

relaxadament, escoltant la remor de l'aigua i gaudint del ventet

La RaTeta Miquey ha dit...

Relaxadament, escoltant la remor de les onades i el ventet bufant

Eva Ventura ha dit...

Et penso i t'enyoro i donaria mija vida per tenir-te al meu costat.

- assumpta - ha dit...

Et penso i et recordo...
Et penso i t'imagino...
Et penso i et somnio...

Et penso.

Carles ha dit...

M'agrada molt de coincidir amb tu.
Aquest crepuscle és a Formentera?
Una besada

sargantana ha dit...

ostres tu..idilic!!

petons

el paseante ha dit...

Amb aquest crespuscle costa poc enyorar. La foto és magnífica.