L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

divendres, 10 de juliol de 2009

Promesa


Te doy un beso
por cada flor
de esquina a esquina...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

voldria que sempre fos primavera per tal que no faltessin flors.

- assumpta - ha dit...

Doncs ja està prou clar com se l'estima!
Tan que fins hi tot, fa una miqueta de "por", potser és que encara no havia fet el tomb per aquest carrer. ;)

Preciosa la fotografia, l'has feta tu?
Un petó.

sargantana ha dit...

ostres!!
no te prives de res!

zel ha dit...

Precios detall, gràcies!

el paseante ha dit...

Quin raconet més maco. Perfecte per fer-se petons.

Anònim ha dit...

Si, pero.. si us plau .. que els petons seguin ad líbitum ....