L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 23 d’abril del 2009

ta rose


i el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
que la vull presonera:
aquest matí que una flor m'ha posat
li deia així
baix baixet
a l'orella:
.
sota els teus ulls, és un bes el que em plau

El poema de La rosa als llavis

7 comentaris:

rhanya2 ha dit...

Tan preciós aquest poema... Fa pocs dies hi pensava.

Feliç diada i un petó, Silver!!

El veí de dalt ha dit...

Tanca els ulls i muuuah!

Striper ha dit...

Precios , gracies , un peto!!!

McAbeu ha dit...

Moltes gràcies pel poema i per la rosa. Feliç Diada de Sant Jordi!

Barbollaire ha dit...

gràcies nina...

una capseta de petons dolços i riallers!

:¬)***

Anònim ha dit...

he tancat els ulls i em dono per besada. Un bes per a tu també. Caliope.

el paseante ha dit...

És un poema ben bonic. Encara fan olor les teves roses de Sant Jordi? Encara tenen alguna cosa per donar-te?