L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 26 d’abril de 2009

Secrets de pluja

Plou lent i lleu

sobre Tu i jo

enyor llençols de fil

d'olor i tacte antic

tanco els ulls per veure't

i et sé a cada gota

només una paraula

i seré totes les flors del món

si les vols, teves...

8 comentaris:

Mònica ha dit...

molt maco el poema, de veritat.

Striper ha dit...

Precios totes les flors del mon..

Eva Ventura ha dit...

Aquesta pluja m'ha fet agafar enyor...
Desitjo que el sol acarone les teves flors.

Joana ha dit...

I sobre aquesta música tan dolça...
Jo no en sé, de posar música al blog :(
Bona setmana wapa!

El veí de dalt ha dit...

Maragarides humides? Millor roses enceses...

el nadador ha dit...

Maco i melangiós. Ho fas curtet, i això ens fa llegir-te més d'una vegada. Per assaborir-ho.

Miquel Àngel ha dit...

Hola es el primer cop que parlo , no pas el primer que vinc d'incognit...
Endemés també soc un expert en plujes,les varietats de la pluja son tantes com les dels estats d'ànim.Com les varietats de flors...

Mònica ha dit...

M'agradaria que passesis per aquest espai:
http://esborrallsdevida.blogspot.com/

És el lloc on hi escric una petita novel·la, titulada Esborralls de vida.
És una obre realista, amb molts detalls petits, ben petits i amagats entre lineas.

Espero que t'agradi.
Un peto molt fort.