L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 8 d’abril de 2009

Si em dones la mà

.
dibuixarem mil primaveres de colors pastell
et contaré totes les voltes que t'he bressolat
i nedarem en un mar somrient
que sap que t'espero
mentre es gesta el meu amor per tu
i les ones em diuen que la por marxarà
lluny, molt lluny, en B/N...

8 comentaris:

Striper ha dit...

Uffff tendre, bonic..Molt

Albanta ha dit...

Una preciositat de post... Quan llig coses així se me queda una dolçoreta en la boca i en l'ànima!!!
Gràcies bonica.
Bones festes

el nadador ha dit...

Coincideixo amb l'Striper i l'Albanta. En poquetes paraules ens fas sentir millor.

Puji ha dit...

Un petonàs, no saps com m'ha arribat a dins!

zel ha dit...

per cantar i explicar a algú molt especial, molt esperat, molt estimat... preciós.

Mònica ha dit...

M'encanta, gracies per escriure coses tan boniques.

http://volamosalpaisdenuncajamas.blogspot.com/

Pasa sisplau em faria feliç :)

- assumpta - ha dit...

Precióssss!
;)

El veí de dalt ha dit...

Aquesta xiqueta de mirada tendra és el teu illot blau?