L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 19 de febrer del 2009

Teva

.

Sota els teus ulls

sóc promesa dolça

esclat en flor

mira'm...

a les teves màns

sóc calze profà

anyell i do

pren-me...

.

6 comentaris:

Eli ha dit...

Es desperten els sentits???

;-D

Striper ha dit...

Meva? Suposo que seva que farem un peto bonica.

Joana ha dit...

Sempre les paraules justes. les que desperten algun sentiment..
La primavera a la cantonada!
Bon cap de setmana Silver!

zel ha dit...

No, que si t'arrenco, et marciràs, i estàs preciosa, en aquest pom de flors oloroses i dolces....

Jo Mateixa ha dit...

S'acosta la primavera i encara et deixes portar més per els sentiments si es possible, eh??

Un petonas reina!!!

el paseante ha dit...

Breu i sec. Directe al sentiment, com un cop de puny. M'ha agradat.