L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 11 de febrer de 2009

A+P+E = [X]

.


.
Amor
Lent
Porpra,
Roig-sang,
Ansietat,
Zel.
Oblidar-te
Lamentant
Avui.
Mai
+ (més)
Pensar-te.
Absent,
Resseguir
Obstinadament
X (per)
Entendre'm/'t
Tants
Instants
No
Assaborits
+
Esperar
Llunes
Tremoloses,
Evocant
Una pell.
Algun
Matí,
Olorar
Romer,
Imaginar
Núvols,
Cels,
Ocells,
Nits.
Dir-se
Insistentment:
Cal
Inventar
Ombres,
Neurosis
Abstractes,
Légèreté et défi.
.

5 comentaris:

Eli ha dit...

Les inicials amaguen algun enigma??? Jo no l'he sabut trobar.. però és igual... és molt maco això que has escrit!!!
;-D

Striper ha dit...

Per aquests post que fas jo soc un lector incondicional. Bon dia i petons.

novesflors ha dit...

Et comprenc. L'Amor sempre està present. Pots expressar-ho matemàticament o poèticament (tu combines amdues coses, i això m'encanta) però l'Amor sempre hi és.

zel ha dit...

Ui, jo Alprazolam i Vandral, que no és paroxetina...però s'hi assembla, i la'mor incondicional, doncs, em sembla que el tinc d'algunes persones, potser només dels meus fills????

Anima't, princesa, a casa meva i tens un racó d'acollida i uns braços que t'esperen!!!! Petons!

el nadador ha dit...

Melangia?
Algú?