L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dissabte, 28 de febrer de 2009

Dóna'm la mà...

26 de febrer

Sicut erat in principio et nunc et semper



3 comentaris:

Striper ha dit...

et dono la ma i deixemque l'aigua del mar acaricii n els nostres peus.

Violette ha dit...

On és aquest restaurant tan bonic?
Pensava que era la cançó de la M. del Mar Bonet i m'has sorprès amb el poema de Salvat-Papasseit i l'accent de... l'Ovidi? Preciós!
Un petó, bonica.

El veí de dalt ha dit...

Molt, doncs com dèiem al principi, ara i sempre; et dono la mà i em convides a sopar en aquest restaurant joia d l'ebenesteria modernista...