.
I el tacte de ta pell
alè de llevantada
hissa veles com flames
en horitzons llepats
d'escuma dolça.
.
Pluja de vellut cadent
sobre onades que cremen
platges d'argent blau
en nits de lluna
i matins encalmats.
.
Primavera al gener
i naufragis conscients
en un mar inconscient
de desitjos secrets
i poemes al vent.
.
.
5 comentaris:
Els millors sempre son els desitjos secrets jo entinc i tu en tens?
Els desitjos secrets de primaveres al gener... són un tresor vital.
De vegades el tacte de la pell et pot fer arribar a embogir...
M'ha produït unes sensacions que em duien al meu tannka "els amants" (http://nausicanova.blogspot.com/2009/01/els-amants.html.)
llegeix tu el meu, si et plau, ha veure si a tu el meu també et ressona de la mateixa manera.
LLeginr el poema acompanyat de l'Amor particular d'en LLach es un plaer que no puc o no se descriure.
Gràcies dolça, per produir-me aquesta sensació.
:-)
Un petonas enorme!!!!
Publica un comentari a l'entrada