L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
On és aquest restaurant tan bonic? Pensava que era la cançó de la M. del Mar Bonet i m'has sorprès amb el poema de Salvat-Papasseit i l'accent de... l'Ovidi? Preciós! Un petó, bonica.
3 comentaris:
et dono la ma i deixemque l'aigua del mar acaricii n els nostres peus.
On és aquest restaurant tan bonic?
Pensava que era la cançó de la M. del Mar Bonet i m'has sorprès amb el poema de Salvat-Papasseit i l'accent de... l'Ovidi? Preciós!
Un petó, bonica.
Molt, doncs com dèiem al principi, ara i sempre; et dono la mà i em convides a sopar en aquest restaurant joia d l'ebenesteria modernista...
Publica un comentari a l'entrada