L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dilluns, 3 de novembre del 2008

Matemàtica del desig




Un sms i la ment es desboca

dos sospirs i la pell s'estrem

tres excuses i tot és possible

quatre minuts i les claus al cotxe

cinc semàfors, tots en verd

sis minuts i un somriure

set pensaments descarats

vuit bones intencions, i

nou de molt "dolentes"

deu segons, el primer petó

nou-f, pàrquing soterrani

vuit passes fins a l'ascensor

set plantes que semblen eternes

sis cops que et miro i no

cinc botons a desfer lentament

quatre mans que es desitgen

tres hores dolces i teves

dos amants, la passió

un secret: tu i jo

11 comentaris:

assumpta ha dit...

1-M'alegro de tornar-te a "veure". 2-Si es que ens faltava alguna cosa ... 3-ara sí !!!

Striper ha dit...

Crec que vius en aquesta malaltia que es diu enamorement, estimar, que be gaudeix a fons.

Anònim ha dit...

I activaria les neurones tot repassant els números, encara que fos mirant la lluna que ens fa d'espill per banyar-me en un mar d'endorfines.

Eli ha dit...

SIMPLEMENT....
M'ENCANTA!!!!!

SEGUR QUE MOLTS ENS HI HEM TROBAT MÉS D'UNA VEGADA!!!

:-D

novesflors ha dit...

Una deliciosa manera de comptar de l'1 al 10 i retornar fins a l'1.
;)

rhanya2 ha dit...

Genial... molt ben trobat. I molt gràfic... tal qual.
Chapeau!

El veí de dalt ha dit...

Sis minuts abans de somriure? Hieràtic el noi?

Elena ha dit...

que maco tot el que fas al teu blog,u trobo molt interessant ,una abraçada.

zel ha dit...

compte avant i compte enrere per arribar a l'amor, bonic, molt.
petons

Anònim ha dit...

Quantes pessigolles a la panxa. papallones volant?
Un somriure en un instant!
Preciós!
una abraçada Silver.

Eva ha dit...

He llegit el poema tres vegades, Silver. Bonisssim!!!!