... i que els ulls no vegin, les orelles no escoltin, el cos no senti, el cor no estimi, l'endemà no existeixi, el temps s'aturi, els cops s'acabin, ell desaparegui i trobi les paraules que fa tant de temps que busco dins meu...
... i que quan em preguntin què tinc, què em passa, si m'he fet mal, si no em trobo bé, perquè he faltat a classe, perquè no he fet els deures, perquè no estudio, perquè no sé ser com els altres, tingui una resposta, i no calli, com sempre... trobar les paraules, trobar-les; i que no se m'amunteguin a la gola, a l'estómac, a cada blau de la pell.
Avui, m'han abraçat sense saber. Algú m'ha dit que confïi, però em penso que no en sé...
Potser a la pròxima abraçada li diré que sí, que allò que sospita és veritat, que té raó, que només necessito trobar les paraules, però que no sé on són... que si us plau m'ajudi a trobar-les.
I plorarem junts com avui, que no sé molt bé perquè ploravem, però sí... Potser ella plorava perque jo no sé trobar les paraules... potser estava trista, no sé. Per si de cas, demà li tornaré l'abraçada.
Les professores també ploren, sabeu...
8 comentaris:
I tant que ho sé! En silenci o en públic!
Si jo ja ho sabia, plorar es de sabis.
Ara mateix no estic plorant però se m'ha esborronat la pell en llegir-te.
Déu n'hi do, com ho has relatat !.
Per cert a l'escrit "i un dia amor ..." a la família també tenim una "princesa oriental" (neboda) i ho has brodat. L'amor no entenc ni de colors ni d'amplades ni llargades ni res, per això és l'amor cec, perque hi veu nomès amb el cor. Un petonet !
tots plorem i sentim por i de vegades ens falten le sparaules i SEMPRE necessitem una abraçada
que t'agrada molt la Eva Cassidy, era molt bona no ?
el teu escrit d'avui m'ha fet reflexionar, gràcies
petons
I tant que plorem, ni que ho m'haguessis vist ahir al vespre!!!! escrivint un post per riure, amb les llàgrimes rodolant...per això mai deixem res per perdut, encara sabem plorar...
Petons!
Tens un meme... que dolent que sóc! hehehheeheh
Publica un comentari a l'entrada