L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 12 d’octubre del 2008

No vull respirar aire prestat en temps de pròrroga...











11 comentaris:

assumpta ha dit...

... però malgrat com sigui, ens cal respirar ...

Striper ha dit...

Potser a vegades cal una mica d'aire prestat abans de tornar a respirar el propi. Estas Malalta?

Anònim ha dit...

Eo, m´estas donant molt mal rotllo, pero sigui com sigui, prestat o comprat toca respirar.

Àlex

Anònim ha dit...

No sé si et passa alguna cosa però RESPIRA!!!

El veí de dalt ha dit...

Hmmmm, explica-m'ho, boca a boca...

Anònim ha dit...

Recorda que molts t'estimem

Joana ha dit...

Un petó i una abraçada són aire nou i renovat!
Cuida't molt Silver!

zel ha dit...

Jo encara vaig mastegant el post anterior, perquè avui, també he plorat, quan ells eren al pati, i és que hi ha dies que només pots plorar...
Respira i fes-te un petónàs de part meva.

assumpta ha dit...

Fa dies que no en sabem res, et trobes bé? ens has deixat amb l'ai al cor! si us plau, respira !

Anònim ha dit...

I arribarà l’hora en que el dia es farà llarg
i veuràs com l’herba s’enverda i reviu
i els núvols dibuixen sobre el cel blau
i flors esclataran de primavera
i en tu ho farà la més bonica d’orient
i amb i per ella finalment somriuràs
i a aleshores la foscor s’esvairà.

Però recorda estimada que;

L’aire desitja ser respirat, la lluna admirada pels amants i les suggerents músiques de l’Àfrica escoltades en un porxo llunyà.

Que l’àngel de la guarda t’acompanyi en la llarga nit d’hivern

Josep Rof Rof ha dit...

Colpidora, molt colpidora frase!
"No vull respirar aire prestat en temps de pròrroga"
Jo tampoc...
ni que foradin el meu cos... per la menja... per la respiració NO i NO jo no em deixaré pas...soc un elàtic de 2740 dies (ELA esclerosi lateral amiotròfica)