L'altra cara de la lluna: No vull respirar aire prestat en temps de pròrroga...

diumenge, 12 d’octubre del 2008

No vull respirar aire prestat en temps de pròrroga...

11 comentaris:

assumpta ha dit...: ... però malgrat com sigui, ens cal respirar ...; 12 d’octubre del 2008, a les 18:05
Striper ha dit...: Potser a vegades cal una mica d'aire prestat abans de tornar a respirar el propi. Estas Malalta?; 12 d’octubre del 2008, a les 18:24
Anònim ha dit...: Eo, m´estas donant molt mal rotllo, pero sigui com sigui, prestat o comprat toca respirar.

Àlex; 12 d’octubre del 2008, a les 20:29
Anònim ha dit...: No sé si et passa alguna cosa però RESPIRA!!!; 13 d’octubre del 2008, a les 19:17
El veí de dalt ha dit...: Hmmmm, explica-m'ho, boca a boca...; 14 d’octubre del 2008, a les 1:07
Anònim ha dit...: Recorda que molts t'estimem; 14 d’octubre del 2008, a les 18:58
Joana ha dit...: Un petó i una abraçada són aire nou i renovat!
Cuida't molt Silver!; 17 d’octubre del 2008, a les 17:01
zel ha dit...: Jo encara vaig mastegant el post anterior, perquè avui, també he plorat, quan ells eren al pati, i és que hi ha dies que només pots plorar...
Respira i fes-te un petónàs de part meva.; 17 d’octubre del 2008, a les 21:22
assumpta ha dit...: Fa dies que no en sabem res, et trobes bé? ens has deixat amb l'ai al cor! si us plau, respira !; 25 d’octubre del 2008, a les 17:56
Anònim ha dit...: I arribarà l’hora en que el dia es farà llarg
i veuràs com l’herba s’enverda i reviu
i els núvols dibuixen sobre el cel blau
i flors esclataran de primavera
i en tu ho farà la més bonica d’orient
i amb i per ella finalment somriuràs
i a aleshores la foscor s’esvairà.

Però recorda estimada que;

L’aire desitja ser respirat, la lluna admirada pels amants i les suggerents músiques de l’Àfrica escoltades en un porxo llunyà.

Que l’àngel de la guarda t’acompanyi en la llarga nit d’hivern; 3 de novembre del 2008, a les 10:53
Josep Rof Rof ha dit...: Colpidora, molt colpidora frase!
"No vull respirar aire prestat en temps de pròrroga"
Jo tampoc...
ni que foradin el meu cos... per la menja... per la respiració NO i NO jo no em deixaré pas...soc un elàtic de 2740 dies (ELA esclerosi lateral amiotròfica); 10 de novembre del 2008, a les 19:44

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)