.
[s. XII; del ll. semper, íd.] adv
[s. XII; del ll. semper, íd.] adv
.
1 En tot temps, en tot el temps passat i
en tot el temps a venir.
2 En qualsevol temps, en qualsevol ocasió.
3 Des de sempre.
4 sempre més En tot el temps a venir.
5 En tot cas.
6 per sempre Sense límit, perpètuament.
2 En qualsevol temps, en qualsevol ocasió.
3 Des de sempre.
4 sempre més En tot el temps a venir.
5 En tot cas.
6 per sempre Sense límit, perpètuament.
PD: Ara ja saps què volia dir-te, amor...
23.jpg)
.JPG)
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
5 comentaris:
Potser l'amor..
una paraula perillosa
Tot be??, les vacances que tal???
Petonets bonica!!!!!
Sempre, potser, és massa temps...
Arbres i tu sou d'una aigua amagada,
un mateix arbre opac i transparent,
la superfície on cada vegada
em reflecteixo arbre en tu. Constantment
l'aigua s'enfonsa en la visió obscura
dels arbres, al vernís d'arbre del vent.
Sota quin son desperts, quina pintura,
per quin indret, et beso fondament?
Ningú no ha vist ningú. Brilla el retaule
de la lluna. S'hi veuen clarament
els cràters d'or i, balbs, els mars d'argent.
Amb rials i turons paro la taula.
Vidre i mirall tot és arreu i res
sobre l'aigua on som u i tots dos som tres.
Publica un comentari a l'entrada