.
.
Un dia, et preguntaràs moltes coses
i potser et sabrà greu de dir-me-les
Un dia, tocaràs els meus ulls
i sabràs que no són com els teus
Un dia, t'ofegaran les preguntes
i jo estaré amb tu, per nedar junts
Un dia, entendràs que l'amor
no es fa preguntes, ni té respostes
Un dia, volaràs sol/a sense por
i jo seré feliç d'haver-te acompanyat
Un dia, amor...
L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
dijous, 11 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
l'amor no entèn de formes d'ulls
Tant es la forma dels ulls l'amor es reflexa igual en ells.
Tant l'hi fa de quin color o de quina forma siguins els seus ulls, els seus cabells, la seva pell....el més important es que te l'estimaràs, oi???
:-)
Petonets dolcets bonica!!!!!
Fa poc que he sigut mare....és increible quan d´amor és pot donar i rebre!!com deien,tan fa el color,la pell...impossible de descriure-ho...
Estem vius!!...estimem...
M´ha agradat molt!!!!
Petonsss i ....salut!!!
Beneïda sigues!
No havia mai entrat en un blog i en el teu hi he entrat de casualitat... I m'encanta!!! Gràcies!!!!
Hi ha preguntes sense resposta, com l'amor que dónes incondicionalment...
Una abraçada The Silver i molta sort!
Un dia, no haurem de mirar res que pertanyi al defora, que tot el que ens interessarà, serà el dedins...
Publica un comentari a l'entrada