L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
dijous, 21 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
No se que produeix aquesta por jo estic en una etapa que també en tinc a vegades costa enfrentar-se a un mateix.
No més incerta de tan vehement
la sorpresa amb què aculls la llum que esclata
rera el mirall opac i els cortinatges
angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.
És així com la vida expressa el seu
misteri i en referma la bellesa.
L'entreteixit del temps no mostra cap
fissura, flueix sempre, ineluctable.
Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.
Aquests punts suspensius segur que tenen una continuïtat que jo desconec, però del que sí estic segura és que millor sentir por que no sentir-ne.
Quina por no tenir por!!!
Un petó, sense por...
Crec que avui t'he de dir felicitats.
Publica un comentari a l'entrada