L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 21 d’agost de 2008

Morta de por...


4 comentaris:

Striper ha dit...

No se que produeix aquesta por jo estic en una etapa que també en tinc a vegades costa enfrentar-se a un mateix.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

No més incerta de tan vehement
la sorpresa amb què aculls la llum que esclata
rera el mirall opac i els cortinatges
angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.

És així com la vida expressa el seu
misteri i en referma la bellesa.
L'entreteixit del temps no mostra cap
fissura, flueix sempre, ineluctable.

Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.

...solo una mujer. ha dit...

Aquests punts suspensius segur que tenen una continuïtat que jo desconec, però del que sí estic segura és que millor sentir por que no sentir-ne.
Quina por no tenir por!!!

Un petó, sense por...

Striper ha dit...

Crec que avui t'he de dir felicitats.