L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 14 d’agost de 2008

Essentiel



Aprendre't per a saber-me,
donar-me per a ser

com un cec
llegir-te la pell
i mirar-te l'ànima

per buscar-m'hi
com un boig, es busca...
.

4 comentaris:

barbollaire ha dit...

És tan bell!!

Jesús M. Tibau ha dit...

buscar-te, trobar-me, jugar junts el camí

zel ha dit...

Que bonic...i amb la foto, diu més que no sembla...

Joana ha dit...

Sobren les paraules...
Una abraçada!