L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 14 d’agost del 2008

Essentiel



Aprendre't per a saber-me,
donar-me per a ser

com un cec
llegir-te la pell
i mirar-te l'ànima

per buscar-m'hi
com un boig, es busca...
.
Publicat per the silver blue sea a les 2:23

4 comentaris:

Barbollaire ha dit...

És tan bell!!

14 d’agost del 2008, a les 20:22
Jesús M. Tibau ha dit...

buscar-te, trobar-me, jugar junts el camí

15 d’agost del 2008, a les 23:58
zel ha dit...

Que bonic...i amb la foto, diu més que no sembla...

17 d’agost del 2008, a les 17:32
Joana ha dit...

Sobren les paraules...
Una abraçada!

18 d’agost del 2008, a les 22:42

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•